L'Educació Artística hauria de ser una educació instrumental dins l'època contemporània. L'Educació Visual i Plàstica només serveix per llegir imatges no per crear-ne.
La creativitat no és patrimoni de l'Art.
30.10.12
"¿Qué se practica en la asignatura de Plástica?"
a) Pintura
b) Canto
c) Interpretación
d) Conocimiento del medio
e) Diálogo
f) Magia
g) Baile
Premsa del dia
La Vanguardia:
Catalunya recurrirá la reforma educativa al TC por ser recentralizadora
Antes de "imponer una ley hecha en dos meses sin un debate auténtico, sin estar de acuerdo con el diagnóstico y sin que las comunidades estén de acuerdo, tienen que revisarse algunas cuestiones".
Se trata de dar “cobertura legal” a la cesión de suelo público para construir colegios concertados cuando haya demanda por parte de las familias. Un modelo que Esperanza Aguirre en la Comunidad de Madrid ha impulsado en los últimos diez años y, que el Gobierno de Alberto Fabra, en la Generalitat Valenciana, está a punto de estrenar con la publicación de los pliegos de concesiones de suelo a empresas privadas y fondos de inversión durante 75 años, a cambio de un módico canon.
Madrid fixarà el 65% dels continguts. La reforma presentada pel ministre d’Educació, José Ignacio Wert, preveu ampliar el percentatge de continguts del currículum escolar fixats pel govern espanyol. En l’actualitat, el govern central fixa un 55% d’aquests continguts i la resta els marca la Generalitat. El projecte de llei preveu ampliar aquest percentatge fins al 65%. D’aquesta manera, es redueixen les competències de la Generalitat per decidir els continguts de les assignatures.
Torna la revàlida i desapareix la selectivitat. El projecte de llei també preveu avaluacions a tot l’Estat al final de cada etapa educativa. Hi haurà una avaluació al final de l’ESO i una altra al final del batxillerat, que seran imprescindibles per obtenir els títols, i desapareixerà la selectivitat. Wert ja havia apuntat que vol introduir avaluacions homogènies en aquestes revàlides. A primària, el ministeri d’Educació pretén introduir una avaluació als alumnes de tercer curs per detectar mancances d’aprenentatge en la lectura, l’escriptura i les matemàtiques, i una altra prova al final de l’etapa per decidir si l’alumne pot passar de curs.
Menys assignatures i més hores de llengua, mates i ciències. La reforma educativa de l’Estat reduirà el nombre d’assignatures a ESO i batxillerat, per incrementar la càrrega lectiva de les matèries instrumentals: llengües, matemàtiques i ciències. Wert vol reduir el ventall d’assignatures optatives i crear dos únics itineraris a quart d’ESO, un orientat cap a batxillerat i un altre cap a la formació professional (FP). L’Estat pretén posar en pràctica també un model de formació professional dual, com també ha anunciat la Generalitat.
Catalunya recurrirá la reforma educativa al TC por ser recentralizadora
Antes de "imponer una ley hecha en dos meses sin un debate auténtico, sin estar de acuerdo con el diagnóstico y sin que las comunidades estén de acuerdo, tienen que revisarse algunas cuestiones".
El País:
Las comunidades del PP presionan para apoyar a la concertadaSe trata de dar “cobertura legal” a la cesión de suelo público para construir colegios concertados cuando haya demanda por parte de las familias. Un modelo que Esperanza Aguirre en la Comunidad de Madrid ha impulsado en los últimos diez años y, que el Gobierno de Alberto Fabra, en la Generalitat Valenciana, está a punto de estrenar con la publicación de los pliegos de concesiones de suelo a empresas privadas y fondos de inversión durante 75 años, a cambio de un módico canon.
Ara (21-09-2012):
Una reforma recentralitzadora de l’educacióMadrid fixarà el 65% dels continguts. La reforma presentada pel ministre d’Educació, José Ignacio Wert, preveu ampliar el percentatge de continguts del currículum escolar fixats pel govern espanyol. En l’actualitat, el govern central fixa un 55% d’aquests continguts i la resta els marca la Generalitat. El projecte de llei preveu ampliar aquest percentatge fins al 65%. D’aquesta manera, es redueixen les competències de la Generalitat per decidir els continguts de les assignatures.
Torna la revàlida i desapareix la selectivitat. El projecte de llei també preveu avaluacions a tot l’Estat al final de cada etapa educativa. Hi haurà una avaluació al final de l’ESO i una altra al final del batxillerat, que seran imprescindibles per obtenir els títols, i desapareixerà la selectivitat. Wert ja havia apuntat que vol introduir avaluacions homogènies en aquestes revàlides. A primària, el ministeri d’Educació pretén introduir una avaluació als alumnes de tercer curs per detectar mancances d’aprenentatge en la lectura, l’escriptura i les matemàtiques, i una altra prova al final de l’etapa per decidir si l’alumne pot passar de curs.
Menys assignatures i més hores de llengua, mates i ciències. La reforma educativa de l’Estat reduirà el nombre d’assignatures a ESO i batxillerat, per incrementar la càrrega lectiva de les matèries instrumentals: llengües, matemàtiques i ciències. Wert vol reduir el ventall d’assignatures optatives i crear dos únics itineraris a quart d’ESO, un orientat cap a batxillerat i un altre cap a la formació professional (FP). L’Estat pretén posar en pràctica també un model de formació professional dual, com també ha anunciat la Generalitat.