Presentació de l'assignatura de Teoria i Història de l'Ensenyament Artístic del dia 30 de Novembre.
Educació Secundària Obligatòria - Educació Visual i Plàstica
9.11.12
Text / "Cuento de Navidad de Auggie Wren"
Cuento de Navidad de Auggie Wren de Paul Auster (1990).
Aportació de la companya Isa Fuente de la classe de Didàctica II.
7.11.12
Un verdadero ejemplo de integración
LT22 Radio La Colifata
Estamos en el aire, salud
mental y comunicación.
La Colifata es para mi ser la
voz de muchos que no fueron escuchados, abrir esa voz, dar valor, brindar
oportunidad e fomentar la integración. Al ver este video es cuando me cuestiono
la posibilidad de aportación de los medios comunicativos de los que disponemos.
Que estos recursos estén a nuestro servicio, no al contrario. Utilizarlos en
nuestro favor, para estar en contacto, dar importancia a nuestra palabra,
nuestro pensar, tener la oportunidad de ser escuchado y poder llegar a ser
comprendido. Y digo, que el arte y los fortunas de los que dispone nuestro
sistema sirvan para eso, para mantenernos unidos y para dar importancia a lo
que realmente la tiene, la las personas y su bienestar, no a los materiales.
En nuestro día a día es muy
fácil omitir esta realidad. Se que la sociedad es más compleja de lo que la
describo en este párrafo, pero de alguna manera la tenemos organizada y
separada en secciones: los enfermos mentales en nuestros centros especializados,
los minusválidos en talleres de día, los infractores en nuestras prisiones, los
convalecientes en nuestros hospitales, a los mayores en nuestras residencias… y
no muchos son los que tienen las suerte de ser atendidos o comprendidos por los
integrantes de otros sectores.
Es por esto que me gratifica
ver casos como el de los colifatos, personas que han conseguido salir del aíslo
que infundía su centro para mostrarse al mundo, agradeciendo ser respetado. Las
separaciones son las que nos desconectan, nos alejan de la realidad del otro y
nos hacen sentir más o menos valorados. Una mujer en el vídeo lo expresa
perfectamente, “al entrevistar a la gente que va a la radio, me empecé a sentir
cada sábado mejor”.
Algunos han llamado La
Colifata como el camino de su esperanza y no es de extrañar. Con el colifatismo no sólo han conseguido
mantenerse unidos y comprendidos entre sus semejantes. Este complemento, para
muchos a pasado a ser lo que ha dado importancia y sentido a su vida, su
aportación al mundo. Locos o cuerdos, te das cuenta de que el objetivo de unos
u otros nos resulta extrañamente familiar. ¿Podría ser esa felicidad?
Video / "Journey to the Moon"
"Journey to the Moon"
William Kentridge, 2003
Vist a l'exposició de CaixaForum "Cartografies Contemporànies: Dibuixant el Pensament".
“Modellen. En modell för ett kvalitativt samhälle” (El modelo. Un modelo para una sociedad cualitativa) de Palle Nielsen
“Modellen. En modell för ett kvalitativt samhälle” (El modelo. Un modelo para una sociedad cualitativa) de Palle Nielsen, fué una propuesta llevada a cabo en 1968 para el Moderna Musset d’Estocolm que consistió en construir en su interior un parque infantil de aventuras de acceso libre para menores de 18 años provisto de nuevas paredes y suelos, columpios, herramientas, pintura, telas, tocadiscos... Un trabajo que anunciaba los inicios de la crítica institucional y los usos activistas del cubo blanco a través de esta zona abierta al juego y a la irracionalidad social.
El trabajo, que forma parte de la Colección MACBA, fue editado y compilado en “El model, Un model per a una societat cualitativa (1968)” (2010) junto con material adicional. Aquí la ficha de la obra:
6.11.12
Glossari de Context de L'Educació Artística
Per qui pugui interessar i servir, una repàs dels continguts de l'assignatura per a la prova de Dimecres.
Bona sort a tots!
5.11.12
Premsa del dia
ABC
Aprender geografía con el "Método Zombi"
Un Profesor de EE.UU. desarrolla un sistema para enseñar complejos conceptos situando a sus alumnos en medio de un apocalipsis provocado por los muertos vivientes.
El País
¿Anticonceptivos en el instituto? Funciona
Aprender geografía con el "Método Zombi"
Un Profesor de EE.UU. desarrolla un sistema para enseñar complejos conceptos situando a sus alumnos en medio de un apocalipsis provocado por los muertos vivientes.
El País
¿Anticonceptivos en el instituto? Funciona
No debe haber barreras de acceso a la anticoncepción. Ni territoriales, ni sociales, ni económicas. Tampoco por edad. Es lo que defienden los expertos: un acceso universal a la salud sexual y reproductiva. Sin embargo, esos obstáculos existen. Y son el doble de altos para los adolescentes y los jóvenes —y más en las chicas, sobre quienes suele caer esta responsabilidad—.
4.11.12
Video / "Multitud de sujetos en un mismo sujeto"
Revisant les notes de la darrera classe de Didàctica II, he recordat que varem parlar de la multiplicitat de subjectes en un individu, el subjecte de rizomes de Deleuze i Guattari.
Per a exemplificar-ho, vaig recordar el següent anunci que havia vist feia una colla d'anys.
Per a exemplificar-ho, vaig recordar el següent anunci que havia vist feia una colla d'anys.
Com resa l'eslogan:
"Seamos sinceros, a todos nos gusta vivir bien"
Video / "Aprender a gestionar las emociones"
TVE - Redes
28/10/2012
Aprender a gestionar las emociones
Es un error pensar que la cognición y las emociones son dos cosas totalmente separadas. Es la misma área cerebral. De modo que, ayudar a los niños a gestionar mejor sus emociones significa que pueden aprender mejor. Ahora estamos estudiando los métodos contemplativos que se han venido utilizando durante... ¡siglos!
[Gràcies a l'aportació del company Dani Farràs]
3.11.12
Roda de premsa i Concentració contra la repressió en la lluita per la defensa de l'educació pública
Dijous 8 de novembre a les 18.00h a la Plaça de la Vila de Santa Coloma de Gramenet: Roda de premsa i concentració per explicar el cas i donar suport
http://jovesgramenet.blogspot.com/2012/11/roda-de-premsa-i-concentracio-contra-la.html
Els joves de Gramenet somiem amb un educació pública, de qualitat, participativa, lliure; una educació no mercantilitzada ni retallada. Perseguim una educació que ens acompanyi en el nostre procés de creixement, que ens formi com a éssers lliures i crítics. Una educació que ens ajudi a conèixer la nostra posició i que ens doni les eines necessàries per viure tant individualment com col·lectiva.
Però no es això el que ens tenen preparat per a nosaltres, el sistema educatiu actual potencia la competència en contra de la cooperació i ens lliga una activitat passiva i submisa on no som partícips del nostre aprenentatge, on hem d’acomplir uns objectius determinats per algú des d’un despatx llunyà, un sistema que ens prepara per a ser bons precaris i precàries en un mercat de treball on els treballadors i treballadores perden dia a dia drets i condicions en benefici de les rendes del capital.
Les retallades imposades pels Governs del PP i de CiU no les entenem com un fet aïllat, sinó com una estratègia ben delimitada per devaluar l’educació pública per tal de fer créixer progressivament l’oferta privada.
D’aquesta manera, va ser en el context de les Jornades per l’Educació Pública i Popular organitzades per l’Assemblea de Joves que un company nostre, en Jordi, va ser denunciat. Cal recordar que les Jornades van coincidir amb la primavera valenciana i la repressió als estudiants, fet que va comportar que a Gramenet convoquéssim una concentració per defensar l’educació i mostrar el suport als companys i companyes valencianes.
Uns mesos més tard, en Jordi va rebre una notificació per part del departament d’interior on s’exposava que havia estat denunciat per un mosso d’esquadra i on se’l responsabilitzava d’organitzador i promotor d’una manifestació no notificada. En Jordi mai va ser identificat i així ho diuen les actes de la denúncia, però “va dur el megàfon i va tenir una actitud activa a la concentració”. La multa imposada serà de 300 a 30.000€, deixant clar que no serà el mínim per la gravetat dels fets.
Des de l’Assemblea de Joves de Gramenet de Besòs (AJGB) volem denunciar:
- Que en Jordi no va ser identificat en el moment. Ens preguntem quins mecanismes foren utilitzats per identificar-lo.
- Que aquest acte repressiu es un clar intent de desmobilitzar les joves organitzades de Gramenet i que es tracta d’un atac al dret fonamental de manifestació.
- Que la manifestació no va durar més de 20 minuts tallant la circulació d’un únic carrer sense cap mena d’incidents.
Manifestem doncs la nostra voluntat de no retrocedir. Aquest fet no ens pot aturar, tot el contrari. Amb multes no ens ofegaran ni ens dissuadiran, perquè l’horitzó d’una educació al servei del poble és un objectiu tant o més important que la ràbia a aquells que ens el volen negar.
2.11.12
1.11.12
30.10.12
Dues reflexions de classe a falta d'una
L'Educació Artística hauria de ser una educació instrumental dins l'època contemporània. L'Educació Visual i Plàstica només serveix per llegir imatges no per crear-ne.
La creativitat no és patrimoni de l'Art.
La creativitat no és patrimoni de l'Art.
"¿Qué se practica en la asignatura de Plástica?"
a) Pintura
b) Canto
c) Interpretación
d) Conocimiento del medio
e) Diálogo
f) Magia
g) Baile
Premsa del dia
La Vanguardia:
Catalunya recurrirá la reforma educativa al TC por ser recentralizadora
Antes de "imponer una ley hecha en dos meses sin un debate auténtico, sin estar de acuerdo con el diagnóstico y sin que las comunidades estén de acuerdo, tienen que revisarse algunas cuestiones".
Se trata de dar “cobertura legal” a la cesión de suelo público para construir colegios concertados cuando haya demanda por parte de las familias. Un modelo que Esperanza Aguirre en la Comunidad de Madrid ha impulsado en los últimos diez años y, que el Gobierno de Alberto Fabra, en la Generalitat Valenciana, está a punto de estrenar con la publicación de los pliegos de concesiones de suelo a empresas privadas y fondos de inversión durante 75 años, a cambio de un módico canon.
Madrid fixarà el 65% dels continguts. La reforma presentada pel ministre d’Educació, José Ignacio Wert, preveu ampliar el percentatge de continguts del currículum escolar fixats pel govern espanyol. En l’actualitat, el govern central fixa un 55% d’aquests continguts i la resta els marca la Generalitat. El projecte de llei preveu ampliar aquest percentatge fins al 65%. D’aquesta manera, es redueixen les competències de la Generalitat per decidir els continguts de les assignatures.
Torna la revàlida i desapareix la selectivitat. El projecte de llei també preveu avaluacions a tot l’Estat al final de cada etapa educativa. Hi haurà una avaluació al final de l’ESO i una altra al final del batxillerat, que seran imprescindibles per obtenir els títols, i desapareixerà la selectivitat. Wert ja havia apuntat que vol introduir avaluacions homogènies en aquestes revàlides. A primària, el ministeri d’Educació pretén introduir una avaluació als alumnes de tercer curs per detectar mancances d’aprenentatge en la lectura, l’escriptura i les matemàtiques, i una altra prova al final de l’etapa per decidir si l’alumne pot passar de curs.
Menys assignatures i més hores de llengua, mates i ciències. La reforma educativa de l’Estat reduirà el nombre d’assignatures a ESO i batxillerat, per incrementar la càrrega lectiva de les matèries instrumentals: llengües, matemàtiques i ciències. Wert vol reduir el ventall d’assignatures optatives i crear dos únics itineraris a quart d’ESO, un orientat cap a batxillerat i un altre cap a la formació professional (FP). L’Estat pretén posar en pràctica també un model de formació professional dual, com també ha anunciat la Generalitat.
Catalunya recurrirá la reforma educativa al TC por ser recentralizadora
Antes de "imponer una ley hecha en dos meses sin un debate auténtico, sin estar de acuerdo con el diagnóstico y sin que las comunidades estén de acuerdo, tienen que revisarse algunas cuestiones".
El País:
Las comunidades del PP presionan para apoyar a la concertadaSe trata de dar “cobertura legal” a la cesión de suelo público para construir colegios concertados cuando haya demanda por parte de las familias. Un modelo que Esperanza Aguirre en la Comunidad de Madrid ha impulsado en los últimos diez años y, que el Gobierno de Alberto Fabra, en la Generalitat Valenciana, está a punto de estrenar con la publicación de los pliegos de concesiones de suelo a empresas privadas y fondos de inversión durante 75 años, a cambio de un módico canon.
Ara (21-09-2012):
Una reforma recentralitzadora de l’educacióMadrid fixarà el 65% dels continguts. La reforma presentada pel ministre d’Educació, José Ignacio Wert, preveu ampliar el percentatge de continguts del currículum escolar fixats pel govern espanyol. En l’actualitat, el govern central fixa un 55% d’aquests continguts i la resta els marca la Generalitat. El projecte de llei preveu ampliar aquest percentatge fins al 65%. D’aquesta manera, es redueixen les competències de la Generalitat per decidir els continguts de les assignatures.
Torna la revàlida i desapareix la selectivitat. El projecte de llei també preveu avaluacions a tot l’Estat al final de cada etapa educativa. Hi haurà una avaluació al final de l’ESO i una altra al final del batxillerat, que seran imprescindibles per obtenir els títols, i desapareixerà la selectivitat. Wert ja havia apuntat que vol introduir avaluacions homogènies en aquestes revàlides. A primària, el ministeri d’Educació pretén introduir una avaluació als alumnes de tercer curs per detectar mancances d’aprenentatge en la lectura, l’escriptura i les matemàtiques, i una altra prova al final de l’etapa per decidir si l’alumne pot passar de curs.
Menys assignatures i més hores de llengua, mates i ciències. La reforma educativa de l’Estat reduirà el nombre d’assignatures a ESO i batxillerat, per incrementar la càrrega lectiva de les matèries instrumentals: llengües, matemàtiques i ciències. Wert vol reduir el ventall d’assignatures optatives i crear dos únics itineraris a quart d’ESO, un orientat cap a batxillerat i un altre cap a la formació professional (FP). L’Estat pretén posar en pràctica també un model de formació professional dual, com també ha anunciat la Generalitat.
29.10.12
Premsa / "El tobogán escolar"
El tobogán escolar
Pilar Rahola
¿No deberíamos asumir que hay aspectos troncales en el aprendizaje que vienen de una larga tradición? Lejos de ello, hemos experimentado con gaseosa y así se ha denostado el ejercicio de la memorística, se ha reinventado el concepto de nota, no se ha permitido repetir curso, se han sacado, y puesto, y vuelto a sacar los exámenes finales, se han replanteado los deberes y así hasta el delirio.
Pilar Rahola
¿No deberíamos asumir que hay aspectos troncales en el aprendizaje que vienen de una larga tradición? Lejos de ello, hemos experimentado con gaseosa y así se ha denostado el ejercicio de la memorística, se ha reinventado el concepto de nota, no se ha permitido repetir curso, se han sacado, y puesto, y vuelto a sacar los exámenes finales, se han replanteado los deberes y así hasta el delirio.
Premsa / "Lo que hay que saber en el siglo XXI"
Lo que hay que saber en el siglo XXI
Mayte Rius
¿Qué ha de enseñar hoy la escuela para preparar a los profesionales de las próximas décadas? ES ha preguntado a sociólogos, pedagogos, profesores, psicólogos... y todos han coincidido en su respuesta: a ser competentes.
Mayte Rius
¿Qué ha de enseñar hoy la escuela para preparar a los profesionales de las próximas décadas? ES ha preguntado a sociólogos, pedagogos, profesores, psicólogos... y todos han coincidido en su respuesta: a ser competentes.
